SEGON REPTE !

Irene Montolio 


Els cargols arriben a casa per primera vegada i sorgeixen molts dubtes i inquietuds.

Primerament, els he alimentat a partir de fulles de col que el meu tiet ha portat de l'hort i sembla que els agrada bastant.

Després m'he qüestionat si els cargols veuen aigua o si s'hidraten a partir de la humitat de la terra.


Hipòtesis prèvies:

  1. Els cargols veuen aigua de gotes d'aigua del seu entorn, bassals...
  2. La terra no és l'element principal d'on adquireixen aigua, tot i que la poden absorbir per a hidratar-se.


Desenvolupament:

Els cargols fa uns dies que sobreviuen sense aigua directa, per tant, decideixo fer una primera prova traient-los fora de l'hàbitat que l'hem fet i posant-los a un troç de fusta del jardí. Els poso un tap amb aigua i els apropo per a veure la seva reacció.

Un dels quatre cargols, s'interessa per l'aigua i comença a veure, els altres tres no surten del tot de la closca i no s'interessen massa. Decideixo apropar-los encara més, però no reaccionen.

Per tant, a partir d'un dels quatre cargols que sembla més despert, confirmo que els cargols beuen aigua directament, però encara em queda per confirmar la  segona hipòtesi. Els cargols s'hidraten a partir de la humitat de la terra.

Decideixo posar terra en l'ampolla que els fa de casa i un tap amb aigua, per veure si els interessa més l'aigua o la terra. A mesura que passen els dies m'adono que el tap d'aigua està buit, però han passat dies que estan sense aigua i continuen vius.

Conclusió:

Després d'observar el comportament dels cargols, arribo a la conclusió que aquests s'hidraten de les dues maneres proposades a les hipòtesis, bevent aigua directament i absorbint la humitat present a la terra o l'ambient.









Aquests fets demostren que els cargols tenen una gran capacitat d'adaptació per a mantenir-se hidratats en diferents entorns.

Al laboratori vam poder observar que els cargols tenen boca, per aquest motiu vull aprofundir en el tema i observar la seva boca en diferents situacions. Quan beuen aigua fan servir la boca, també per menjar i en altres situacions també l'obren. Com quan estan a la reixa de l'ampolla.




Referències bibliografiques:

  1. Hanlon, D. F., Clouter, M. J., & Andrews, G. T. (2023).
    Influence of Hydration and Dehydration on the Viscoelastic Properties of Snail Mucus by Brillouin Spectroscopy. https://arxiv.org/pdf/2308.00524 



Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

CINQUÈ REPTE!

Imatge
  Laura Molina: L'habitat dels cargols (Bikini Bottom) ve per últim a casa meva. En el moment amb què l'Alba me la va donar vaig veure que tenia molts escrements molt obscurs.  D'aquesta manera, m'he plantejat una pregunta inicial i és la següent: Serà sempre igual el color dels excrements segons el que mengin els cargols? A partir d'aquí, el meu repte s'ha basat en observar com seran els excrements dels cargols. Per iniciar la meva experimentació he decidit durant diversos dies donar als cargols tres aliments que tenen colors i textures molt diferents i després he observat com eren els seus excrements.  Per tant, els he donat maduixes, mango i enciam. I vull observar si els excrements que surten seran igual al color de l'aliment que han menjat. La meva hipòtesi és que és probable que surti el color de l'aliment però no en grans quantitats.   Així que... ARA SÍ MANS A L'OBRA! El dia 2 d'abril vaig rentar la seva caseta i vaig donar maduixes als ...
Més informació

ACOMIADAMENT DELS NOSTRES CARGOLS!

DIEM ADÉU  Als nostres cargols. Gràcies per haver format part d’aquest trajecte, tan senzill en aparença i alhora tan profund. Ha estat una aventura construïda des de l’observació, l’experimentació i el respecte per allò petit, per allò que sovint passa desapercebut. Amb els caragols hem après a mirar amb ulls nous, a fer preguntes, a esperar respostes que no sempre arriben de pressa, i a valorar el temps lent com una forma de coneixement. Ara que el camí arriba al seu final, hem deixat els nostres petits companys a l’entrada de la muntanya, sobre la terra humida que coneixen bé. Allà, lluny del soroll, poden continuar el seu curs, discret però constant, com sempre han fet. Aquest blog es tanca, però tot allò viscut queda en nosaltres. Les preguntes, les sensacions, els descobriments… tot segueix viu, com a la natura quan sembla que no passa res. Ha estat un experiència molt maca i enriquidora que ens emportem com a un bonic record. Victoria, Alba, Laura i Irene.
Més informació