BIKINI BOTTOM

CONCLUSIONS Per acabar d'acomiadar-nos del nostre blog volem fer un breu resum com a conclusió del que ha suposat fer aquestes observacions i reptes i que hem après dels nostres quatre cargols  de l'hàbitat "BIKINI BOTTOM".  En primer lloc, hem pogut comprovar que els cargols són animals molt sensibles al seu entorn. Tot i que poden sortir de la seva closca tant en llocs il·luminats com foscos, tendeixen a estar més actius en ambients amb poca llum, especialment si hi ha humitat. També vam observar comportaments individuals molt interessants. Un dels cargols mostrava una actitud especialment inquieta: intentava constantment sortir de la zona on estaven tots. I quan els cargols sortien de la seva àrea, n’hi havia un altre que sempre intentava pujar damunt dels altres. Aquest tipus de conducta pot estar relacionada amb la seva manera d’explorar, de socialitzar o simplement amb la recerca d’una posició més elevada per desplaçar-se. En segon lloc, vam arribar a diverses c...

DIEM ADÉU  Als nostres cargols. Gràcies per haver format part d’aquest trajecte, tan senzill en aparença i alhora tan profund. Ha estat una aventura construïda des de l’observació, l’experimentació i el respecte per allò petit, per allò que sovint passa desapercebut. Amb els caragols hem après a mirar amb ulls nous, a fer preguntes, a esperar respostes que no sempre arriben de pressa, i a valorar el temps lent com una forma de coneixement. Ara que el camí arriba al seu final, hem deixat els nostres petits companys a l’entrada de la muntanya, sobre la terra humida que coneixen bé. Allà, lluny del soroll, poden continuar el seu curs, discret però constant, com sempre han fet. Aquest blog es tanca, però tot allò viscut queda en nosaltres. Les preguntes, les sensacions, els descobriments… tot segueix viu, com a la natura quan sembla que no passa res. Ha estat un experiència molt maca i enriquidora que ens emportem com a un bonic record. Victoria, Alba, Laura i Irene.

  Laura Molina: L'habitat dels cargols (Bikini Bottom) ve per últim a casa meva. En el moment amb què l'Alba me la va donar vaig veure que tenia molts escrements molt obscurs.  D'aquesta manera, m'he plantejat una pregunta inicial i és la següent: Serà sempre igual el color dels excrements segons el que mengin els cargols? A partir d'aquí, el meu repte s'ha basat en observar com seran els excrements dels cargols. Per iniciar la meva experimentació he decidit durant diversos dies donar als cargols tres aliments que tenen colors i textures molt diferents i després he observat com eren els seus excrements.  Per tant, els he donat maduixes, mango i enciam. I vull observar si els excrements que surten seran igual al color de l'aliment que han menjat. La meva hipòtesi és que és probable que surti el color de l'aliment però no en grans quantitats.   Així que... ARA SÍ MANS A L'OBRA! El dia 2 d'abril vaig rentar la seva caseta i vaig donar maduixes als ...

Alba Cañero  La meva intenció era descobrir com es movien i si la superfície on caminaven afectava la seva velocitat.   Hem vaig preguntar:   Quin material els agrada més? Sobre quin avançaran més ràpid? Hi haurà superfícies que no els agradin? Quin camí prefereixen?  Amb aquesta intenció , vaig preparar cinc superfícies diferents:  plàstic, terra, pedra, metall i cartró . Accions: Vaig col·locar cada caragol en una superfície diferent. Vaig observar si començava a moure’s ràpidament o si es quedava quiet. Observacions: Sobre la terra , el caragol es va desplaçar amb confiança. Semblava que la textura humida li agradava molt. A la pedra , es movia bé, però una mica més lent que a la terra; potser pel terreny més dur i sec. Sobre el cartró , anava a un ritme moderat; la superfície absorbia la seva bava i això potser li dificultava lliscar. Al metall , el caragol avançava molt lentament. El metall era fred i llis, i costava enganxar-s’hi. No s'aguantava a una...