ACOMIADAMENT DELS NOSTRES CARGOLS!
DIEM ADÉU
Als nostres cargols.
Gràcies per haver format part d’aquest trajecte, tan senzill en aparença i alhora tan profund. Ha estat una aventura construïda des de l’observació, l’experimentació i el respecte per allò petit, per allò que sovint passa desapercebut. Amb els caragols hem après a mirar amb ulls nous, a fer preguntes, a esperar respostes que no sempre arriben de pressa, i a valorar el temps lent com una forma de coneixement.
Ara que el camí arriba al seu final, hem deixat els nostres petits companys a l’entrada de la muntanya, sobre la terra humida que coneixen bé. Allà, lluny del soroll, poden continuar el seu curs, discret però constant, com sempre han fet.
Aquest blog es tanca, però tot allò viscut queda en nosaltres. Les preguntes, les sensacions, els descobriments… tot segueix viu, com a la natura quan sembla que no passa res.
Ha estat un experiència molt maca i enriquidora que ens emportem com a un bonic record.
Victoria, Alba, Laura i Irene.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada